Àmbits Professionals Actuals i Emergents: Introducció
Àmbits Professionals Actuals i Emergents
Introducció
Marçal Reguant de Rocafiguera
Universitat de Barcelona
Educació Social
2021 - 2022
_________________________________________________________________________________
Introducció: “Lo Invisible”, "Lo indecible”, “Lo Detestable”
Autor: Ignacio Calderón Almendros
Enllaç del video: https://www.youtube.com/watch?v=jSaDu
Introducció:
Conviure en societat no és pas una tasca fàcil. Els éssers humans som molt diferents i això genera una diversitat que pot ser enriquidora si s’accepta i se celebra. Ara mateix, això no està succeint. Ans al contrari, s’ha constituït una normativitat que, explicat
de forma molt simplificada, marca i classifica les persones al calaix dels privilegiats o dels oprimits.
Els primers tindran més facilitat per accedir als drets que de viure estan garantits per a totes les persones, mentre que els segons no ho podran fer i en el pitjor
dels casos seran condemnats a desaparèixer de la vida pública.
Què hem vist i com ens ha impactat?
El vídeo realitzat per ens mostra, a través del simbolisme d’una casa, com ens hem acostumat a negar
el dret a l’existència pública a aquelles persones que, per diversos motius, dissuadeixen amb la
normativitat constituïda. Així doncs, hem agafat a les migrades del sud global i les hem tancat
als CIE (centre d’internament d'estrangers), a les persones amb problemes de salut mental les
hem amagat als centres psiquiàtrics, a la gent gran a residències i així un llarg etcètera de persones
i institucions que podríem estar hores enumerant.
A la superfície només resten aquelles que aconsegueixen entrar dins els ajustats canons que la normativitat
imposada - que impregna tots els àmbits de la vida, des dels més formals i institucionals fins als més informals ha
generat com a mitjà de control dels cossos i repressió de la dissidència. S’instaura així una societat elitista amb por a diferir de la norma, que te por al canvi i que condemna la diferència a integrar-se o a excloure’s.
Una societat que no mostra els seus problemes - quan realment tothom en té - no és una societat sana.
(Imatge presa durant la sessió)
On hi podem trobar l’educació social en aquest context?
Malgrat les potencialitats (i límits, tot sigui dit) que poden tenir les accions educatives per transformar la realitat,
s’utilitza només com una mena de “Parche” per fer que les dissidents no molestin, no donin problemes.
Amb quins autors hem relacionat aquests continguts?
Michel Foucault (1926 - 1984) Rachele
graduar-se en psicologia a la École Normale Supérieure de París on també va exercircom a docent juntament
amb les universitats de Lille i Clermont – Ferrand entre d’altres… L’any 1970 va aconseguirser professor al prestigiós Collège de France.
De les seves obres més conegudes hi trobem: Surveiller et Punir: Naissance de la prison (1975), Historie de la sexualité (1976), Madness and civilization (1961), The Birth of the Clinic (1963), entre d’altres…
2. Paul B. Preciado (1970 - act) Glòria
Preciado és un filòsof, escriptor, columnista i comissari d’exposicions que destaca per ser un referent nacional
envers el moviment “Queer” i la filosofia del gènere.
De les seves obres més conegudes hi trobem: Manifiesto Contrasexual (2000), Yo soy el monstruo que os habla: Informe para una academia de psicoanalistas (2020), Testo Yonqui (2008).
3. Zygmund Bauman (1925 - 2017) Ro
Bauman, va ser un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX. Filòsof, escriptor, periodista d’opinió i sociòleg
de rellevància, va ser catedràtic emèrit d’aquesta mateixa branca a les Universitats de Varsòvia i de Leeds.
Derivat de la Segona Guerra Mundial, el terror de l'imperi nazi i l’antisemitisme es va veure obligat a exiliar-se
amb la seva família a la Unió Soviètica fins al 1971 aproximadament...
Després de Tres anys oferint la seva docència com a professor universitari a diversos països, s’instal·là
a la Gran Bretanya on va viure fins a la seva mort. Al llarg de la seva carrera, va desenvolupar una sociologia
crítica i emancipadora.
De les seves obres més conegudes hi trobem: Modernitat líquida (1999), Modernitat i l’holocaust (1989), Amor líquid (2003), entre d’altres...
Opinió personal:
Després de la sessió realitzada amb les companyes d'Educació Social vaig marxar amb molts conflictes interns envers el que haviem debatut, vist i experimentat. Sincerament, l'audiovisual de Calderón Almendros en la veu de Carlos Skliar ens planteja seriament en quin lloc podem dipositar la nostra mirada,
La convivència en societat no és fàcil, però sense aquesta no podríem ser. Les persones som diferents, tenim característiques que ens diferencien les unes de les altres. Com gestionem la diferència? O l'acceptem o la condemnem. És més senzill amagar el problema i fer veure que no existeix, posar un pedaç, amb l'excusa que no "aporten" perquè no entren dins del funcionament de la societat capitalista. Només mostrem les façanes, com si tots fóssim perfectes i és quan mostrem les nostres imperfeccions és quan ens tanquen. Les formes de vida no vàlides s'etiqueten, es tanquen... "casas con fachada hermosa y trasera horrible". La qüestió és que tot el que surt d'aquesta perfecció està "prohibit" i per tant acaba quedant en l'oblit de la societat, però segueix existint, només ens centrarem a amagar-ho, en què ningú ho vegi, en què ningú ho sàpiga.
2 Perquè si fos així, si les persones es mostressin tal com són, no podríem viure en la societat que vivim ara, hauríem de fer un canvi de mentalitat tan brutal, dràstic, que suposaria un esforç i una dedicació que la gent no està disposada a fer. És més fàcil condemnar la diferència que no intentar canviar la concepció del món. Si deixem fora del nostre abast totes aquestes persones, al final, no serà real, no existirà i no ens afectarà a la nostra manera "perfecte" de viure, que en realitat no ho és, però si ningú veu mai tot això que amaguem, "lo invisible, lo indicible" no deixarem de creure que està malament, perquè mentre no ho veiem no serà real, no existirà més que alguna cosa que veiem pel carrer, però que immediatament desapareix perquè ho amaguem en algun centre o institució on ningú no ho vegi. Ha arribat al punt de què no ser "normal", és a dir, no formar part de la societat de manera activa i sense sortir-se d'allò que és visible als ulls dels altres es penalitza, es multa i ja no és que estigui prohibit perquè la societat s'oprimeixi a si mateixa, sinó perquè aquesta opressió constant per tot allò que tant ens esforcem a amagar, hem arribat a tenir la necessitat d'il·legalitzar-ho, de crear una legislació, "Como si se pudiera prohibir tener hambre", que ens ajudin a amagar allò que tant ens repulsa, allò que tant odiem, però que totes en tenim una part. I això no ha fet més que empitjorar la por, l'odi i el rebuig, que hem anat generant dia a dia convertir-ho en "lo detestable". Després, com educadors, hem de saber que nosaltres tenim una relació de poder, però que no hem d'exercir el poder sense deixar ser l'altre. Hem d'actuar d'una manera no neutre, però hem de saber on deixar d'actuar per nosaltres, sinó pel que l'altre és al dia a dia. Hem de pensar en les necessitats dels altres.
Comentaris